Terrassa no s'agermana amb Bremen

El grup barceloní ofereix un excel·lent directe davant una Sala Faktoria desèrtica.

Situació insòlita pels Bremen. El quintet barceloní va tocar ahir dissabte davant una vintena de persones a la Sala Faktoria de Terrassa. El terra de la sala estava brut de la nit anterior i per Terrassa no hi havia cap cartell anunciant el concert.

L'espectacle va començar amb gairebé una hora de retard sense que el nombre d'assistents augmentés. Tot i així els músics no es van arronsar i van donar el millor d'ells mateixos per aixecar els ànims. Bremen va tocar totes les peces del seu primer disc 'Les cançons que vindran' (Fina Estampa, 2013). Pel que fa al repertori cal destacar una versió arreglada del tema “Les deu coses”. “El centre”, “L'un després de l'altra” i “L'evolució” van ser les cançons que més van sobresortir per com les han millorat en el directe.

L'homenatge de la nit va ser pels Antònia Font. Els barcelonins els van voler recordar fent una versió de la cançó “Armando Rampas”. Posteriorment els bisos van arribar amb una versió del tema d'obertura del disc “l'Illa”. Bremen va acabar un concert faltat de public amb un tema que ja havia sonat a la primera part del concert.

Incògnites i misteris en el nou llibre de Xavier Borrell

El cubellenc, Xavier Borrell va presentar ahir divendres el llibre 'El canto de la ira' al Centre Social de Cubelles. Aquesta és la segona novel·la publicada per l'autor després del seu primer llibre “Amores Inciertos”.

Al llibre l'autor planteja una serie d'incògnites que semblen difícils de desvetllar però que al llar de la lectura es van desgranant, i amb un final on tot acaba quadrant i tot té sentit. Es tracta d'una lectura que el mateix autor, Xavier Borrell va assegurar que és entretinguda i que no deixarà cap lector indiferent.

Xavier Borrell, és Enginyer de professió, però està immers en el món de la comunicació, sent assessor literari del programa “Todos somos sospechosos” de Radio 3 (RNE),i de La tarda de Cope Catalunya i Andorra. A més és Director de la web i del programa 'Propera parada: cultura' de Radio Cornellà.

Durant la presentació l'autor va rebre el regal del quadre que ha servit per il·lustrar la portada del llibre.

Flames a la Fosca, l'homenatge d'Esperança Castell a Roselló-Porcel

La Sala Segarra de l'Ateneu Barcelonès va acollir ahir a la tarda una nova presentació literària. Es tracta del llibre de poemes 'Flames a la Fosca', la nova obra d'Esperança Castell. L'autora va estar acompanyada de Francesc Parcerisas, poeta i professor de l’Escola d’Escriptura de l'Ateneu; d’Ignasi Riera, escriptor; i de Jordi Fernando, editor de Meteora.

L'acte va reunir una cinquantena de persones, entre familiars, amics i lectors. Va obrir el torn de paraules l'editor de Meteora Jordi Ferrando, que va agrair a l'autora “el regal literari que és aquest poemari”. Al seu torn, l'escriptor Ignasi Riera es va mostrar content per tenir l'honor de fer el pròleg d'aquest nou llibre. ´Riera va remarcar que “l'obra poètica d´Esperança Castell es consolida, creix, esmola les eines de la memòria i tasta els sabors inèdits de cada paraula”. Per acabar, l'autora nascuda a Sant Adrià del Besos l'any 1951, va explicar que amb aquest segon llibre vol sumar-se a la celebració del centenari del naixement del poeta mallorquí, Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

Mishima i el seu públic fan l'amor a la Sala Apolo

Els barcelonins confirmen el seu bon moment amb una nit apoteòsica

L'abril de l'any 2012 Mishima obria la gira del disc l'Amor feliç al Teatre Lliure. Ahir divendres 22 de novembre la tancava, 150 concerts després, a la Sala Apolo de Barcelona. La coneguda sala del Paral·lel es va rendir davant uns músics exel·lents, que van fer un concert de matrícula.

Passaven pocs minuts de les 9 del vespre quan van pujar a l'escenari els Mine! Que van fer de teloners. 20 minuts de bona musica per escalfar un públic que evidenciava ganes de Mishima. Tot i que ha estat la gira que han fet més concerts a la capital la sala era plena. Les entrades es van esgotar pocs dies després de posar-se a la venda, cosa que demostra el moment dolç que viu el grup liderat per David Carabén. Van fer palès que cada disc supera l'anterior. Era un dia especial i, per això, la banda va voler retrobar-se amb temes que poques vegades havien interpretat últimament tocant cançons dels seus quatre discos en català. Sant Pere i Tornaràs a Tremolar van ser les més destacades. El concert anava creixent a mesura que avançava la nit i el públic, cada vegada més animat, impregnava el grup d’energia provocant la comunió perfecte entre la sala i la banda.

El moment àlgid de la nit va ser quan va aparèixer a l'escenari Rober Forster dels australians The Go-Betweens. David Carabén el va presentar com el seu ídol i la seva font d'inspiració. Una actuació conjunta on tots plegats, músics i públic, estaven al·lucinant i gaudint a la vegada.

Ara Mishima entra a l'estudi per treure disc a mitjans del 2014. Serà el setè disc -cinquè en català- de la banda indie barcelonina. El públic l'espera en candeletes.

Els vilanovins Copa Lotus guanyen el concurs de maquetes Sona 9

Morgat Morgat s'endú el premi joventut i Llorer el premi Èxit

Copa Lotus durant la seva actuació

El concurs musical Sona 9 ja té nou guanyador. Els Copa Lotus de Vilanova i la Geltrú es van endur el premi per davant dels Morgat Morgat i Llorer, que van aconseguir el premi Joventut i Èxit respectivament. La Sala Apolo va ser l'escenari de la XIII final del concurs de grups emergents més important de Catalunya.

El quartet Copa Lotus es va afegir ahir a la llista de premiats d'aquest prestigiós concurs de música cantada en català. Grups com La Iaia i Manel l'han guanyat, i gràcies al premi s'han consolidat. Ara els Copa Lotus tenen el repte de fer-se un lloc dins el panorama musical català. Ho tindran fàcil perquè ahir ja van demostrar el seu talent. Els vilanovins van fer la millor actuació de la final i això va tenir recompensa. Enregistraran i editaran un disc amb un productor professional, gravaran un videoclip, seran portada de la revista Enderrock de l'agost del 2014 i faran una gira de cinc concerts remunerats en festivals musicals.

No van ser els únics premiats. Els altres dos finalistes també van tenir obsequi. Els banyolins Morgat Morgat es van adjudicar el premi Joventut, que consisteix en l'oportunitat de gravar un CD/EP amb quatre cançons i fer una gira promocional de tres concerts. I els barcelonins Llorer, tercers classificats, van obtenir el premi Èxit i s'enduen 2.000 euros en material musical.

Els primers a sortir a l'escenari van ser els Llorer. Eren els encarregats de trencar el gel quan la sala Apolo encara no era plena del tot. I això ho van notar. Van fer un bon concert, amb un final amb aires de batucada, però el seu rock d'autor no va acabar d'agradar.

El grup de Banyoles Morgat Morgat

Amb el públic calent van irrompre a l'escenari els Morgat Morgat. Portaven claca i això es va notar en la seva actuació. Les primeres fileres plenes de familiars i amics van donar el caliu que necessitaven els músics. Dels tres grups finalistes van ser els que van demostrar tenir més rodatge sobre un escenari. Les seves cançons Pop-Rock van agradar fins i tot fora del cercle més íntim present a l'Apolo.

I com diu la dita, els últims seran els primers. El quartet Copa Lotus va sortir a l'escenari davant una bona colla de vilanovins que els acompanyaven. El seu pop-folk, tan de moda actualment, va fer gaudir un Apolo entregat. Això va fer que fossin els més aplaudits al final de cada cançó. Unes cançons que recorden els sons americans dels anys 60 i 70. 'Els títols de crèdit' i 'No ens coneixem prou bé' són els temes que tenen tots els números de convertir-se en els nous hits de la música en català.

Les actuacions musicals les van tancar els Coriolà, premi Èxit 2012 i els guanyadors de la passada edició Empty Cage. Aquest duet de guitarra i bateria van fer sonar els temes del seu últim treball Tal com raja, editat gràcies al premi Sona 9 2012.

Teràpia de Risc, l’últim thriller científic d'Amalia Lafuente

Foto: @ateneubcn

La metgessa i escriptora Amalia Lafuente torna a la càrrega amb la novel·la Teràpia de Risc (Proa, 2013). En aquesta ocasió presenta un thriller sobre les irregularitats als laboratoris científics carregat de misteri. Aqueta és la segona novel·la de l’autora, desprès de la publicació de la primera obra Codi Genètic (Proa, 2010) on ens retratava amb habilitat el món de la investigació neurocientífica.

L'historia comença a l'estiu amb la inauguració de l'hospital en un període de retallades. L'hospital es construeix gràcies a les aportacions d'uns mecenes russos, en símbol d’agraïment per tractaments anteriors. El misteri de la novel·la comença quan, de sobte, desapareix un dels tècnics del laboratori on treballa la protagonista, Diana Clarelles. La Diana sospita que la desaparició és possible que es pugui relacionar amb activitats irregulars que es duen a terme dins del centre. Ella i el seu marit es posen mans a la obra per resoldre el cas. Però la Diana sospita que el seu marit esta implicat en la desaparició.

Lafuente, que ahir presentava el llibre a l'Ateneu Barcelonès, ens assegura una lectura dinàmica i apassionant d'una de les poques novel·les que retraten temes actuals com aquest. La crisi que pateixen els investigadors científics i les irregularitats a les que han de fer front diàriament. 

Martí Anglada explica a Cubelles l'estudi sobre els últims casos d'independència a Europa

El periodista Martí Anglada va oferir ahir dissabte al vespre una xerrada col·loqui a Cubelles. La xerrada servia com a presentació del seu últim llibre 'Quatre vies per la independència', que estudia com van aconsenguir l'estat propi Estònia, Letònia, Eslovàquia i Eslovènia. Va tranquil·itzar els oients assegurant que “anem per bon camí, tenim moltes coses a favor per aconseguir l'estat propi”.

Això ho diu Anglada, expert en política internacional, i que ara ha estudiat els casos més recents d'independència a Europa. Tot i reconèixer que Estònia, Letònia, Eslovàquia i Eslovènia ho tenien més fàcil “perquè van començar els seus processos durant la caiguda de la Unió Soviètica, al final de la Guerra Freda”, va anunciar que hi ha coses que tenim en comú. Un parlament, una cultura i llengua pròpia, policia pròpia, mitjans públics, educació i sanitat territorial son segons Anglada els punts comuns entre Catalunya i les ex repúbliques soviètiques. “Tenir aquestes estructures d'estat tan importants ens facilita el procès” va dir.

Martí Anglada també va comentar com es van aconseguir les quatre independències estudiades, els passos i la duració del procés. “Dels 6 mesos en un cas pactat a 2 anys sense pacte” va explicar que van durar els processos cap a l'estat propi d'Estònia, Letònia, Eslovàquia i Eslovènia.

A part de parlar del seu llibre, va explicar durant el torn de preguntes anècdotes viscudes pel món i altres casos que ha anat estudiant, com a observador internacional. L'acte estava organitzat per l'Assamblea Nacional Catalana i l'Ateneu Sobiranista de Català de Cubelles.

Albert Sánchez Piñol parla sobre el procés de creació de Victus

Albert Sánchez Piñol va participar ahir en una conversa amb lectors a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona. Davant d'un centenar de persones l'autor de Victus va reivindicar el paper dels Clubs de Lectura que s'organitzen en centres cívics o biblioteques. “És una manera de fer Sant Jordi 365 dies l'any”, va dir.

L'escriptor català va començar la conversa recordant quan ell participava en clubs de lectura reduits i tenia la possibilitat de parlar amb l'autor. Per això va agrair la Biblioteca Jaume Fuster per donar aquesta oportunitat als lectors del Victus 1714 de conversar amb ell.

L'autor de la novel·la més venuda l'últim Sant Jordi va explicar el procés de creació del llibre i com va dur a terme la documentació. “Els documents em donaven la novel·la feta. Les frases que diu Villarroel estan escrites en les cròniques reals”. Sánchez Piñol va lamentar haver de suprimir documentació perquè “m'obligava en molts moments a fer flashbacks que podien desorientar al lector”.

Preguntat pels pergonatges, va haver de deixar clar més d'una vegada que el protagonista no és l'àlter ego de l'autor. Martí Zuviria està inspirat en la vida de Manel Desvalls, va puntualitzar. Comentant el destí d'alguns personatges, l'autor no va tancar la porta a una segona part de Victus que explicaria com evoluciona la vida de Martí Zuviria i com va viure la Barcelona post-setge.

Durant el torn de preguntes va deixar entreveure que el projecte de la pel·lícula està en marxa. Però va recalcar que “és un projecte complicat i volem que es faci bé”. “La pel·lícula servirà per què el món vegi que els catalans existim”, va dir Piñol. A més va afegir amb ironia que si la batalla de 1714 enlloc de Catalunya hagués passat als Estats Units “ja s'haurien fet 4 o 5 pel·lícules”.  

L'escriptor Isidre Grau reflexiona sobre els incidents quotidians al seu nou llibre.

Dimarts 29 d'octubre a la Sala Segarra de l'Ateneu Barcelonès va tenir lloc la presentació del llibre 'El dia de l'incident', un recull de contes del vallesà Isidre Grau. Va estar acompanyat per l'editor Jordi Fernando i la periodista i escriptora Ada Castells.

La sala Segarra, envoltada de prestatgeries d'incunables i documents propis de l'Ateneu, no es va acabar d'omplir del tot. L'acte organitzat per l'escola d'escriptura de l’Ateneu va començar amb la lectura d'un petit fragment d'un dels 13 relats que conté el llibre.

El torn d’intervencions el va obrir l'editor de Meteora -que ha editat el llibre- Jordi Fernando. Va començar mostrant ‘la seva satisfacció per haver pogut publicar de nou un llibre d'Isidre Grau’. Va definir l’obra com 'un seguit d'històries on tot es trastoca. Tretze històries on un tema atzarós influeix en la vida dels personatges per bé o per mal'. Durant la seva intervenció va encoratjar a altres editorial a ‘publicar més relats breus per posar aquest gènere a primera línia’. 'I més ara que una relatista ha guanyat el Nobel', va afegir.

Tot seguit la periodista i escriptora Ada Castells es va encarregar de presentar l'autor. En va destacar d'ell la 'maduresa personal assolida i el complement emocional que mostra en el llibre'. 'El dia de l'incident en presenta una gran reflexió sobre el procés creatiu'. Va valorar el llibre per la dificultat que té fer un relat breu 'perquè en molt poc espai has de seduir el lector'. Per la seva banda, Isidre Grau va dir que s'ha inspirat en vivències personals i 'coses que t'expliquen els amics, sempre adaptades perquè no et puguin querellar' va bromejar. L'escriptor no va descartar adaptar una de les històries al teatre 'si algú m'ho proposa'.

A 'El dia de l'incident' hi podrem trobar moltes histories diferents. Des d'un noi que descobreix el món fent classes de dibuix, a una bibliotecària amb problemes. Passant per una dona que es nega que el seu marit li faci una festa sorpresa d'aniversari. Tot plegat amb bones dosis d'humor i de tendresa. Un llibre que no deixarà indiferent al lector. ‘Tot és bo si ens convenç’ va dir l’autor per cloure l’acte.

El Petit de Cal Eril mostra la seva grandesa a Vilanova i la Geltrú

‘El Petit de Cal Eril’ va actuar dissabte 26 a l’auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú. Hi presentaven el seu últim treball ‘La figura del vuit’. L’última obra d’art de la música catalana actual.

Joan Pons és tímid. Però no ho són els seus espectacles. El músic de Guissona acompanyat per la seva banda –piano, vents, baix i bateria- va deixar petjada a la capital del Garraf amb una mostra de les grans capacitats musicals que té. L’auditori no es va omplir del tot. Just una hora abans havia acabat el clàssic FC Barcelona- Reial Madrid. Motiu pel qual molts dels assistents lluïen la samarreta blaugrana.

El concert va començar amb ‘Com un plom’. Una de les peces més treballades de l’últim disc. A partir d’aquí van tocar totes les cançons de ‘La figura del vuit’ (Bankrobber). Un treball que és pot considerar, ara sí, el millor de la nova escena musical catalana. El 'dioptria' del segle XXI. Dissabte tan sols van tocar dos temes anteriors. ‘Cendres’-la maravella musical del Vol i Dol- i ‘Les Sargantanes al sol’, del treball que porta el mateix nom que la cançó. El moment culminant de l’espectacle va ser una improvisació de tota la banda. Joan Pons s’ho mirava bocabadat fins que s’hi va afegir. L'anècdota de la jornada la va protagonitzar una senyora assegura a primera fila quan el cantant es va dirigir al públic per preguntar si estaven be. La senyora va dir que sí, però que no l'entenia quan cantava, si ho podia solucionar. Moment que va donar peu a una estona de riures tant a les butaques com a l'escenari. Tot plegat, un concert d’una hora i mitja en què Joan Pons i els músics que l'acompanyen van demostrar que el que es diu de la seva qualitat no és perquè si. 

La Iaia Indie-folk i senzilla es transforma

Dijous 24 d'octubre La Iaia presentava les cançons del seu segon disc ‘On és la màgia?’. A les 7 de la tarda l’Auditori de l’FNAC es va omplir de gom a gom per escoltar-los. El grup de Vic va sorprendre el públic amb l’evolució que han fet d’ençà del seu primer treball.

Aposta valenta, valuosa i diferent. Aquestes tres paraules expliquen l’evolució de La Iaia. Els osonencs ja van anunciar que les noves cançons no tindrien res a veure amb les primeres. I així ha estat. Si a ‘Les ratlles del Banyador’ els temes eren més indie-folk a 'On és la màgia?' les peces mantenen els origens folk però fent un pas cap a sons elèctrics. A la presentació d’ahir la sonoritat no acompanyava. Sonava tot tan fort i saturat que, en algún moment de l’espectacle, els instruments s’acoplaven. Però aixo no va impedir que el centenar d'assistents –uns asseguts a terra, altres a peu dret i molts fora l'auditori- acompanyessin la música picant de mans i movent el cap en molts moments.

El grup liderat per Ernest Crusats va tocar gairebé totes les peces del nou disc -properament a la venda-. 'Accident', 'l'Arbre que vol ser humà' i 'El meu gos' van ser les més aplaudides. El concert va acabar amb 'El nen de les estrelles'. Cançó que té tots els números per ser un dels éxits del proper treball.

La Iaia torna a Barcelona el 22 de novembre a la Sala Apolo. Aquest cop hi aniràn acompanyats de la també vigatana Núria Graham. Dins el cicle Curt Circuit que recorre diferents sales i clubs de Catalunya.

Margarett, dels 'Somnis de nen petit' al 'Cel'

Els Margarett en plena actuació.

A l'auditori de l'FNAC Triangle, el grup barceloní Margarett va presentar en acústic 'Cel', el seu primer disc.

Dijous 17 d'octubre, davant d'un centenar de persones, els Margarett van presentar el seu primer treball. El grup de pop-rock format per Carlos Ibáñez (baix i cors) i Ramón Hernández (veu, guitarra, i teclats) van interpretar vuit cançons en format acústic. L'acte va tenir lloc al Fòrum-auditori de l'FNAC El Triangle de Barcelona.

A les 19.00 hores s'obrien les portes de l'auditori. De mica en mica, fans i curiosos s'hi acostaven. Quinze minuts més tard del previst, pujaven a l'escenari els protagonistes, acompanyats pel Joan i el Sergi a la percussió i a la guitarra, respectivament. 'Confia en mi' va ser la cançó escollida per obrir el concert acústic. L'ambient va ser fred fins que no van començar a sonar les primeres notes de 'Somnis de nen petit'. La cançó que va donar nom al seu EP, va ser corejada pel públic, que a poc a poc començava a entregar-se. Amb l'ambient calent, van ser els assistents els que van decidir quina seria la següent cançó. En una votació a mà alçada van poder triar entre 'Octubre' i 'Mires el cel'. 'Octubre' va aconseguir una victòria molt ajustada.
La sorpresa de la tarda la va protagonitzar Carles Ribes. El guitarrista i cantant del grup Amelie, va pujar a l'escenari per cantar 'Estels caiguts del cel'. Cal dir però que ho va fer mirant-se els apunts. 'Si te'n vas', 'Causa-efecte', i 'Ara ja he après' també van sonar en acústic. La presentació del disc la van cloure amb la cançó 'Plou', després que el cantant fes broma amb el seu pare, present al concert.

Després de treure a la llum l'EP 'Somnis de nen petit' l'any 2012, que els va donar a conèixer al gran públic, els Margarett hi tornen amb el seu primer treball d'estudi 'Cel' de la mà de Warner Music Spain. La propera oportunitat per veure'ls en directe serà el dissabte 2 de novembre a les 9 de la nit, al Cabaret Berlín de Barcelona.

El perquè d'aquest blog

Permeteu-me abans de començar presentar-vos el blog. El blog neix com una activitat obligatòria de l'assignatura Escriptura en Premsa, del primer curs de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona. Però no quedarà aquí. L'experiència continuarà. Sempre m'ha agradat explicar què veig quan assisteixo en esdeveniments culturals, que és bastant sovint. Les curiositats, les anècdotes, com està organitzat això i allò, valorar la qualitat de l'espectacle, etc. Des de molt jove he estat implicat en organització d'actes, concerts i festivals de música. Participo activament en associacions juvenils i culturals i això m'ha fet adquirir una experiència i, per tant, una visió crítica que em permet valorar l'organització d'allò que veig.

Així doncs, en aquest blog hi podreu trobar cròniques de concerts, d'espectacles musicals o no, notícies sobre presentacions de llibres, jornades culturals. I coses que trobi escaient incloure. Tot plegat des d'una visió general amb un toc personal.

Us avanço també que el blog està obert a les vostres opinions, suggeriments i crítiques. Ho podeu fer a través dels comentaris de les entrades o al meu compte personal de Twitter: @xavitoscano.

Benvinguts!