L'escriptor Isidre Grau reflexiona sobre els incidents quotidians al seu nou llibre.

Dimarts 29 d'octubre a la Sala Segarra de l'Ateneu Barcelonès va tenir lloc la presentació del llibre 'El dia de l'incident', un recull de contes del vallesà Isidre Grau. Va estar acompanyat per l'editor Jordi Fernando i la periodista i escriptora Ada Castells.

La sala Segarra, envoltada de prestatgeries d'incunables i documents propis de l'Ateneu, no es va acabar d'omplir del tot. L'acte organitzat per l'escola d'escriptura de l’Ateneu va començar amb la lectura d'un petit fragment d'un dels 13 relats que conté el llibre.

El torn d’intervencions el va obrir l'editor de Meteora -que ha editat el llibre- Jordi Fernando. Va començar mostrant ‘la seva satisfacció per haver pogut publicar de nou un llibre d'Isidre Grau’. Va definir l’obra com 'un seguit d'històries on tot es trastoca. Tretze històries on un tema atzarós influeix en la vida dels personatges per bé o per mal'. Durant la seva intervenció va encoratjar a altres editorial a ‘publicar més relats breus per posar aquest gènere a primera línia’. 'I més ara que una relatista ha guanyat el Nobel', va afegir.

Tot seguit la periodista i escriptora Ada Castells es va encarregar de presentar l'autor. En va destacar d'ell la 'maduresa personal assolida i el complement emocional que mostra en el llibre'. 'El dia de l'incident en presenta una gran reflexió sobre el procés creatiu'. Va valorar el llibre per la dificultat que té fer un relat breu 'perquè en molt poc espai has de seduir el lector'. Per la seva banda, Isidre Grau va dir que s'ha inspirat en vivències personals i 'coses que t'expliquen els amics, sempre adaptades perquè no et puguin querellar' va bromejar. L'escriptor no va descartar adaptar una de les històries al teatre 'si algú m'ho proposa'.

A 'El dia de l'incident' hi podrem trobar moltes histories diferents. Des d'un noi que descobreix el món fent classes de dibuix, a una bibliotecària amb problemes. Passant per una dona que es nega que el seu marit li faci una festa sorpresa d'aniversari. Tot plegat amb bones dosis d'humor i de tendresa. Un llibre que no deixarà indiferent al lector. ‘Tot és bo si ens convenç’ va dir l’autor per cloure l’acte.

El Petit de Cal Eril mostra la seva grandesa a Vilanova i la Geltrú

‘El Petit de Cal Eril’ va actuar dissabte 26 a l’auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú. Hi presentaven el seu últim treball ‘La figura del vuit’. L’última obra d’art de la música catalana actual.

Joan Pons és tímid. Però no ho són els seus espectacles. El músic de Guissona acompanyat per la seva banda –piano, vents, baix i bateria- va deixar petjada a la capital del Garraf amb una mostra de les grans capacitats musicals que té. L’auditori no es va omplir del tot. Just una hora abans havia acabat el clàssic FC Barcelona- Reial Madrid. Motiu pel qual molts dels assistents lluïen la samarreta blaugrana.

El concert va començar amb ‘Com un plom’. Una de les peces més treballades de l’últim disc. A partir d’aquí van tocar totes les cançons de ‘La figura del vuit’ (Bankrobber). Un treball que és pot considerar, ara sí, el millor de la nova escena musical catalana. El 'dioptria' del segle XXI. Dissabte tan sols van tocar dos temes anteriors. ‘Cendres’-la maravella musical del Vol i Dol- i ‘Les Sargantanes al sol’, del treball que porta el mateix nom que la cançó. El moment culminant de l’espectacle va ser una improvisació de tota la banda. Joan Pons s’ho mirava bocabadat fins que s’hi va afegir. L'anècdota de la jornada la va protagonitzar una senyora assegura a primera fila quan el cantant es va dirigir al públic per preguntar si estaven be. La senyora va dir que sí, però que no l'entenia quan cantava, si ho podia solucionar. Moment que va donar peu a una estona de riures tant a les butaques com a l'escenari. Tot plegat, un concert d’una hora i mitja en què Joan Pons i els músics que l'acompanyen van demostrar que el que es diu de la seva qualitat no és perquè si. 

La Iaia Indie-folk i senzilla es transforma

Dijous 24 d'octubre La Iaia presentava les cançons del seu segon disc ‘On és la màgia?’. A les 7 de la tarda l’Auditori de l’FNAC es va omplir de gom a gom per escoltar-los. El grup de Vic va sorprendre el públic amb l’evolució que han fet d’ençà del seu primer treball.

Aposta valenta, valuosa i diferent. Aquestes tres paraules expliquen l’evolució de La Iaia. Els osonencs ja van anunciar que les noves cançons no tindrien res a veure amb les primeres. I així ha estat. Si a ‘Les ratlles del Banyador’ els temes eren més indie-folk a 'On és la màgia?' les peces mantenen els origens folk però fent un pas cap a sons elèctrics. A la presentació d’ahir la sonoritat no acompanyava. Sonava tot tan fort i saturat que, en algún moment de l’espectacle, els instruments s’acoplaven. Però aixo no va impedir que el centenar d'assistents –uns asseguts a terra, altres a peu dret i molts fora l'auditori- acompanyessin la música picant de mans i movent el cap en molts moments.

El grup liderat per Ernest Crusats va tocar gairebé totes les peces del nou disc -properament a la venda-. 'Accident', 'l'Arbre que vol ser humà' i 'El meu gos' van ser les més aplaudides. El concert va acabar amb 'El nen de les estrelles'. Cançó que té tots els números per ser un dels éxits del proper treball.

La Iaia torna a Barcelona el 22 de novembre a la Sala Apolo. Aquest cop hi aniràn acompanyats de la també vigatana Núria Graham. Dins el cicle Curt Circuit que recorre diferents sales i clubs de Catalunya.

Margarett, dels 'Somnis de nen petit' al 'Cel'

Els Margarett en plena actuació.

A l'auditori de l'FNAC Triangle, el grup barceloní Margarett va presentar en acústic 'Cel', el seu primer disc.

Dijous 17 d'octubre, davant d'un centenar de persones, els Margarett van presentar el seu primer treball. El grup de pop-rock format per Carlos Ibáñez (baix i cors) i Ramón Hernández (veu, guitarra, i teclats) van interpretar vuit cançons en format acústic. L'acte va tenir lloc al Fòrum-auditori de l'FNAC El Triangle de Barcelona.

A les 19.00 hores s'obrien les portes de l'auditori. De mica en mica, fans i curiosos s'hi acostaven. Quinze minuts més tard del previst, pujaven a l'escenari els protagonistes, acompanyats pel Joan i el Sergi a la percussió i a la guitarra, respectivament. 'Confia en mi' va ser la cançó escollida per obrir el concert acústic. L'ambient va ser fred fins que no van començar a sonar les primeres notes de 'Somnis de nen petit'. La cançó que va donar nom al seu EP, va ser corejada pel públic, que a poc a poc començava a entregar-se. Amb l'ambient calent, van ser els assistents els que van decidir quina seria la següent cançó. En una votació a mà alçada van poder triar entre 'Octubre' i 'Mires el cel'. 'Octubre' va aconseguir una victòria molt ajustada.
La sorpresa de la tarda la va protagonitzar Carles Ribes. El guitarrista i cantant del grup Amelie, va pujar a l'escenari per cantar 'Estels caiguts del cel'. Cal dir però que ho va fer mirant-se els apunts. 'Si te'n vas', 'Causa-efecte', i 'Ara ja he après' també van sonar en acústic. La presentació del disc la van cloure amb la cançó 'Plou', després que el cantant fes broma amb el seu pare, present al concert.

Després de treure a la llum l'EP 'Somnis de nen petit' l'any 2012, que els va donar a conèixer al gran públic, els Margarett hi tornen amb el seu primer treball d'estudi 'Cel' de la mà de Warner Music Spain. La propera oportunitat per veure'ls en directe serà el dissabte 2 de novembre a les 9 de la nit, al Cabaret Berlín de Barcelona.

El perquè d'aquest blog

Permeteu-me abans de començar presentar-vos el blog. El blog neix com una activitat obligatòria de l'assignatura Escriptura en Premsa, del primer curs de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona. Però no quedarà aquí. L'experiència continuarà. Sempre m'ha agradat explicar què veig quan assisteixo en esdeveniments culturals, que és bastant sovint. Les curiositats, les anècdotes, com està organitzat això i allò, valorar la qualitat de l'espectacle, etc. Des de molt jove he estat implicat en organització d'actes, concerts i festivals de música. Participo activament en associacions juvenils i culturals i això m'ha fet adquirir una experiència i, per tant, una visió crítica que em permet valorar l'organització d'allò que veig.

Així doncs, en aquest blog hi podreu trobar cròniques de concerts, d'espectacles musicals o no, notícies sobre presentacions de llibres, jornades culturals. I coses que trobi escaient incloure. Tot plegat des d'una visió general amb un toc personal.

Us avanço també que el blog està obert a les vostres opinions, suggeriments i crítiques. Ho podeu fer a través dels comentaris de les entrades o al meu compte personal de Twitter: @xavitoscano.

Benvinguts!